I made this widget at MyFlashFetish.com.

martes, 12 de abril de 2011

Fira d'abril a Sumacàrcer

El dia 9 i 10 d'abril es va celebrar la fira promosuma a Sumacàcer. Alguna associació del poble tenía una paradeta. I algunes persones de fora també van vindre a col·laborar. Hi havia dolços, ponis, "mojitos", polseres, llibres, boixets...
Va ser un dia molt animat!



SUM 41

Sum 41 is a punk rock band and rock created in Ajax, Ontario in Canada. The current members are Deryck Whibley, Jason McCaslin, Steve Jocz and Tom Thacker. The band gets its name because it was created 41 days after the start of the summer (in English "Summer") of 1996.


Records they have published in 2000, Half Hour of Power, in 2001, All Killer No Filler, in 2002 Does This Look Infected, Chuck in 2004, in 2006 Go Chuck Yourself / Happy Live Surprise, in the 2007 Underclass Hero, in 2008 8 Years of Blood, Sake, and Tears: The Best of Sum 41 2000-2008, in 2011 Screaming Bloody Murder.

lunes, 11 de abril de 2011

Excursió al celler de Tore Oria i a la vaqueria de San Ramon

El dia 31 de març tots els aumnes de l’escola de Sumacàrcer anàrem a Requena. Visitàrem el celler de Torre Oria i la vaqueria de San Ramòn.
Primerament anàrem al celler:

·Ens donaren a beure most de vi.
·Ens explicàrencom esw feia el cava i el vi.
·Ens mosatraren les bodegues on hi havia milers de botelles de cava. Els passadissos estaven oscurs i frescos. Alguns tenien teranyines i pols.
No podiem parlar en veu alta perquè les botelles esclafir.

Seguidament anàren a una de les vaqueries més grans de Europa, on hi ha 2500 vaques i un bou.
·Entraren en l’autobús a la nau d’alimentació.
·Després passaren a la sala on estàven munyint a les vaques de forma mecànica.
·A continuació, anàrem a vore les vaques malaltes.
·Per últim anàrem a la nau on estàven els vedells.

Després de la vaqueria anàrem a un parc prop d’allí. Dinàrem amb presses i jugàrem una estona al parc.

A les 15:30h pujàrem a l’autobús i a les 17:00h arribàrem a Sumacàrcer.

Ens ho passàrem molt bé! Espere que és repetisca.

miércoles, 30 de marzo de 2011

Pep el carnisser

Pep era un xiquet de 12 anys, fill d’un carnisser. Sa casa sempre tenia una oloreta especial: xoriços, llonganisses, botifarres… era una carnisseria amb molta clientela i molt conegut.
Pep era alt com un pi, de cabell castany, ulls blaus com la mar. Tenia la cara fina, el nas allargat i la boca menuda.
Li agradava vestir amb pantalons vaquers, samarretes còmodes i unes esportives. Era simpàtic, alegre i un poc atrevit.
Un dissabte pel mati Pep i els seus amics, Marina, Albert i Jaume, se  n'anaren cap al riu. Feia un sol brillant i el cel estava ras. Arribaren a les penyetes des don es tiraven de cap i de formes divertides al riu.
Una estona desprès de nadar es menjaren una pizza boníssima de quatre formatges.
Marina i Albert era la primera vegada que anaren a nadar a les penyetes.
Al cap d’un temps es tornaren a tirar a l’aigua. Un corrental se’n porta a Marina i Albert fins a una cova. Estaven tan esglaiats que no podien ni tindre’s de peu.
Pep i Jaume escoltaren els crits d’auxilis dels amics.
Pep i Jaume anaren corrent a buscar-los on sentiren els crits i els trobaren a la cova VORA-RIU. Tornaren a casa on celebraren fent un sopar amb embotits del pare de Pep.

miércoles, 23 de febrero de 2011

Els meus records d'infantil.

Em diuen Inés, vaig entrar a l’escola als tres anys. La meua professora era Feli. Era molt simpàtica i em ho passaven molt bé amb ella.
Quan vaig entrar a l’escola estava molt contenta, perquè ja no estaria tancada en casa ni avorrida. M’acompanyava ma mare i sempre portava un saquet de quadrets rosa amb l’esmorzar i una botelleta d’aigua.
Recorde que quan entraven a la classe fèiem una assemblea, els primers dies parlaven tots alhora i Feli posava ordre, però era molt divertida, perquè ella ens preguntava el que havíem sopat i ningú ho recordava.
Després fèiem fitxes del llibre, pintaven, dibuixaven, aprenien noves paraules…
A continuació, jugàvem als racons: el Racó de la cuina, el del llibre, el de pensar, el del metge… El llibre que més m’agradava del Racó del llibre era la “Bella i la Bestia”.
Tot seguit esmorzàvem tota la classe junta, a les taules de l'aula.
En acabar eixíem al pati i jugàvem, en el tobogan a tirar-nos, en la caseta, a mares i a pares, a conillets a amagar... Jugaven a jocs com: “un, dos, tres, pollito inglés”, a pillar, a fer puzles, a curar-nos, com si fórem metges.
Cada trimestre fèiem excursions, però quasi sempre acabàvem en la Granja-Escola. Eren molt divertides i emocionants.
A l’escola fem i feiem moltes festes, celebraven el Nadal, el dia de pau, Carnestoltes, San Gregori, Fi de Curs, Falles, però el que més m’agradava era San Gregori i Fi de Curs.
El que més m’agradava de l’escola eren els aniversaris, però el meu mai el podíem celebrar, perquè és en el mes d’agost. Feli en fi de curs em regalà una corona i me la vaig posar el dia del meu aniversari.
Cada cap de setmana un xiquet de la classe s'emportava el Llibre Viatger, un llibre en el que tenies que explicar el que fèiem el cap de setmana. El dia que hem va tocar a mi, era el cap de setmana que me n'anava a plegar olives i vaig explicar el que faig fer i vaig ficar una foto de tota la meua família plegant olives.
Amb Feli vam anar dos cursos de tres a quatre anys.
Al tercer any tots en classe esperàvem a Feli, el primer dia. Ella no apareixia. De seguida beguérem entrar per la porta a un home de dos metres, Jose: el nostre l’últim mestre d’infantil.




martes, 15 de febrero de 2011

Treball d'educació física.

En la unitat didàctica de educació física, es sobre els malabars i el nostre mestre en manà fer pilotes d'arròs. I el resultat va ser molt bo!

Concurs literari Conte Sambori

L'alumnat de sisé de Primària ha participat en el concurs literari Conte Sambori 2011. Cada alumne ha elaborat el seu propi conte. Ens hem esforçat  molt, tant en els dibuixos com en el text. Per això estan xulissims. Els noms dels contes sòn: 
  • El somni de Marc Antoni, de Javier Veses Ros.  
  • Les botes màgiques, de Davinia Pons Vicent.  
  • Conilàndia, d' Àngela Garcia Villa.  
  • La llimera dolça, de Carla Sanchis Sancho.  
  • Un problema la poble de Sam, de Yeray Sanchis Minguez.  
  • Un món ple de música, de Silvia Sancho Pons.  
  • Bel·la i Carles...més que amics?, de Judith Terol Mena. 
  • La falda ballarina, d' Alba Cerdà Marín.  
  • La revel·lio dels joguets, de Javier López Estarlich, que va ser l'elegit.  
  • La colla de Guillem, de Carlos Alòs Carrillo.  
  • Un succés al Barranc del Llop, d' Inés García Monfort, jo.

jueves, 10 de febrero de 2011



El dia de la Pau


La setmana passada vam celebrar el dia de la Pau.
Preparàrem un mural amb el lema CONSTRUIM LA PAU SEMBRANT ACTITUDS POSITIVES DIA A DIA.
Cada actitud l’hem escrit dins d’una colometa de la Pau:
amistat
responsabilitat
cooperació
convivència
bon sentit
solidaritat
unió
alegria
no-violència
compassió
fraternitat
llibertat
respecte
diàleg
calma
concòrdia
ajuda
harmonia
il·lusió
amor


En primer lloc l’alumnat i el professorat vàrem donar material escolar per als xiquets i xiquetes del Sàhara, dins d’una campanya solidaria en favor del poble saharaui.
A continuació l’alumnat de primària va cantar una cançó en favor de la pau. “We are the world”.

Tot seguit els xiquets de primer i segon van llegir una poesia sobre la pau.
També els xiquets de tercer llegiren una poesia.
L’alumnat de quart varen llegir un conte...

Finalment l’alumnat i el professorat van ballar una dansa “La vida es bella”
Les famílies de l’alumnat ens van acompanyar eixa vesprada i van participar en la celebració





martes, 25 de enero de 2011

La vida és bella

Gala benèfica contra el càncer.

El dia 23 de gener es va realitzar a l’Auditori de Sumacàrcer , una gala benèfica contra el càncer.
La gala consistia en diverses actuacions a càrrec de:
-Els alumnes de l’associació de ``Balla amb nosaltres´´.
-Els alumnes de l’acadèmia ``Pas a dos´´ d’Alzira.
-El mag Morfil.
-Duo de percussionistes.
-Els cantants Francisco Diana i Raúl, del programa ``Un beso i una flor´´ de canal 9.
-Fàtima, cantant de cobla, del programa ``Alma de copla´´ de canal 9.
-Miguel González Benito, que va interpretar la cançó de ``Colorines´´.
-Jose Carreño que va fer un Play-Back de l’opera-rock ``Jesucristo Superestar´´.
-Pili Seguí i Javi que feren un ball de saló.
La gala estava organitzada per l’associació ``Balla amb nosaltres´´, ``Associació contra el càncer´´.
Els beneficis estaven destinats a la investigació d’aquesta malaltia. Es va recollir 1400 euros.
Les actuacions varen ser magnífiques.

jueves, 13 de enero de 2011

Un accident en Nadal.

Hi havia una vegada un home anomenat Xavier que vivia a Sumacàrcer amb  la seua dona, Vicenta o Vicentica era com li deien les seues amigues, Isabel, la seua filla. Ell era alt com un pi, i primet com un fideu, ulls de color verd, nas fi i llarg i la boca xicoteta. Li agrada anar vestit amb xandall i portar esportives. Un dissabte pel matí en el seu bancal de tarongers, collint, va entropessar i caigué des de dalt d’una calçada, d’una altura de quatre metres. Xavi estava sol. No hi havia ningú a prop. Sabia que encara que cridara no el sentiria ningú. Mentre ocorria açò la seua família estava tan tranquil·la en casa.
 Ell es trobà amb prou forces per a arribar a casa. Quant arribà li digué a la seua dona que no es trobava bé i tenia agonia, mareig i li feia molt de mal l’esquena. Tocaren a l’ambulància i quant arribà se’n anaren a l’hospital. I li digueren que tenia que estar un mes sense alçar-se’n del llit, perquè tenia un os trencat i l’ambulància el tornà a casa. Ell encara es sentia mal però tenia que descansar. Així que tota la família i alguna gent del poble va anar a veure’l a sa casa per a fer-li companyia i li van donar una gran alegria molt gran. Per a ells va ser un gran regalet per al Nadal, perquè tots es pensaven que el que li havia passat seria més greu de lo que ell tenia.

Poema a la música.


La música és una emoció,
la simfonia de la il·lusió,
és l'esperança de fer
sonar els millors sons.

La música és meravellosa:
és estudiar, aprendre,
és amistat, alegria,
diversió, melodia...

La música és ritme,
és treball, companyerisme,
festa, diversió,
amor, cooperació...

Amb la música,
cantem a l'amor,
a la pau, a la felicitat,
a la vida, a l'amistat...

Denuncia la guerra,
la violència, la injustícia,
la desigualtat, la discriminació,
el sexisme, la contaminació...

Ens canten per a dormir,
i també per a un bon despertar.
Cantem per a jugar i ballar:
la música ens ajuda a SOMNIAR!!!

                                      Inés, Silvia, Carla i Davinia.

Mi mejor amiga!

Mi felicidad, mi alegría, mi corazón,
mi leche por la mañana,
mis macarrones a la carbonara.

Mi frío y mi calor,
mi tortuga sin caparazón,
mi navidad, mi agua cristalina
... y mi mejor amiga.

Mi aire cuando respiro,
mi refugio y mi abrigo
cuando hace frío.

Mi todo y mi nada,
mi trozo de pastel,
mis caramelos de miel.

Mi inspiración, mi sombra y mi sol,
y mi arco iris a todo color.

                                                                  INÉS GARCÍA.

miércoles, 12 de enero de 2011

Reloj de arena!!

Començar un nou blog!

Hola!
Sóc Inés. Hui dia 11 de gener els meus companys de classe i jo hem començat a elaborar aquest blog i m'ha agradat molt.
Jo sóc una xica que m'agrada molt la música per això he decidit posar aquest nom. Toque el clarinet i el saxofó, dos instruments magnífics, almenys per a mi. També vaig a cor i a solfeig. M'agradaria fer la prova d'accés al conservatori, aquest any. Cal estudiar molt i anar ben preparada així que m'he desforçar molt. També balle funky i forme part de la Unió Musical El Xúquer de Sumacàrcer.