Em diuen Inés, vaig entrar a l’escola als tres anys. La meua professora era Feli. Era molt simpàtica i em ho passaven molt bé amb ella.
Quan vaig entrar a l’escola estava molt contenta, perquè ja no estaria tancada en casa ni avorrida. M’acompanyava ma mare i sempre portava un saquet de quadrets rosa amb l’esmorzar i una botelleta d’aigua.
Recorde que quan entraven a la classe fèiem una assemblea, els primers dies parlaven tots alhora i Feli posava ordre, però era molt divertida, perquè ella ens preguntava el que havíem sopat i ningú ho recordava.
Després fèiem fitxes del llibre, pintaven, dibuixaven, aprenien noves paraules…
A continuació, jugàvem als racons: el Racó de la cuina, el del llibre, el de pensar, el del metge… El llibre que més m’agradava del Racó del llibre era la “Bella i la Bestia”.
Tot seguit esmorzàvem tota la classe junta, a les taules de l'aula.
En acabar eixíem al pati i jugàvem, en el tobogan a tirar-nos, en la caseta, a mares i a pares, a conillets a amagar... Jugaven a jocs com: “un, dos, tres, pollito inglés”, a pillar, a fer puzles, a curar-nos, com si fórem metges.
Cada trimestre fèiem excursions, però quasi sempre acabàvem en la Granja-Escola. Eren molt divertides i emocionants.
A l’escola fem i feiem moltes festes, celebraven el Nadal, el dia de pau, Carnestoltes, San Gregori, Fi de Curs, Falles, però el que més m’agradava era San Gregori i Fi de Curs.
El que més m’agradava de l’escola eren els aniversaris, però el meu mai el podíem celebrar, perquè és en el mes d’agost. Feli en fi de curs em regalà una corona i me la vaig posar el dia del meu aniversari.
Cada cap de setmana un xiquet de la classe s'emportava el Llibre Viatger, un llibre en el que tenies que explicar el que fèiem el cap de setmana. El dia que hem va tocar a mi, era el cap de setmana que me n'anava a plegar olives i vaig explicar el que faig fer i vaig ficar una foto de tota la meua família plegant olives.
Amb Feli vam anar dos cursos de tres a quatre anys.
Al tercer any tots en classe esperàvem a Feli, el primer dia. Ella no apareixia. De seguida beguérem entrar per la porta a un home de dos metres, Jose: el nostre l’últim mestre d’infantil.
